· no sé què m'hi fa pensar...
No capten tes orelles
el reny injust,
l'ordre abusiva.
Meselles
han esdevingut tes anques
de tantes vergassades
gratuïtes.
Practiques la doctrina
de l'esforç mínim.
Només el deure estricte!
No ets servil com el gos,
ni complaent com el cavall.
Ni ensuperbit esclau
com l'home que et fustiga.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Search
Categories
- A tot jazz (55)
- altres músiques (120)
- Carta Oberta (336)
- CIPB (5)
- Documentals (4)
- general (76)
- Guaita'ls (82)
- La Sastreria (21)
- Lectura (1)
- Lletres d'altres (18)
- Món psicologic - social (27)
- Novel·la (1)
- Orquestra Margansol (12)
- Quatre paraules (126)
- què et diuen? (90)


0 comentaris:
Publica un comentari