· estudi de "quan les oques van al camp" (repetició - 6/12/2007)
la primera, la primera,
quan les oques van al camp
la primera va al davant.
La segona va al darrera,
i després ve la tercera.
Quan les oques van al camp,
la primera va al davant.
Vet aquí una declaració filosòfica essencial. La cançó popular “Quan les oques van al camp” és una demostració inapel·lable dels sil·logismes més elementals: si “a”, aleshores “a”. És la base i fonament de tot allò que pugui venir després.
Però, a banda del seu interès filosòfic, aquestes paraules també són mostra de la màxima perspicàcia didàctica pel que fa a l’organització d’un text, ja que funciona perfectament com a il·lustració de la clàssica divisió en tres parts d’un text:
a) una primera part correspon a la introducció. El missatge “quan les oques van al camp la primera va al davant” permet contextualitzar al lector (qui és l’actor/s principal/s –les oques-, què passa –van-, on passa -al camp-, i fins i tot, quin és el tema de debat –la primera va al davant-.
b) la segona part és, evidentment, el cos del text: el desenvolupament. Molt adequadament, l’autor ataca directament al tema: la segona oca va després de la primera i –ens avança l’autor- després de la segona encara n’hi ha una altra –i definitiva- que, aquesta sí, va al darrera de totes les altres.
c) el desenllaç o –més adequadament a la naturalesa d’aquest text- la conclusió és la tercera part del text: sigui quin sigui l’ordre de la segona i de la tercera, la primera sempre –irrefutablement- va al davant. En aquest cas, el desenvolupament del tema “només” (entre cometes, perquè segons com ja és molt) ha servit per a enfortir la conclusió.
Doncs bé, aquesta obra, per la seva claredat d’exposició, pot esdevenir la clau en qualsevol dubte o debat. Encara més: pot usar-se com a paradigma de la correcta instrucció de la majoria de les coses. Per exemple, “com posem els ingredients a l’olla?” Primer el primer, després el segon, etc. “Com ha de marxar un bon exèrcit?” Primer un soldat, després el segon, etc. I podríem seguir així infinitament.
Però, deixem de banda tot això i provem d’anar més enllà, que em sembla que és el que ens demana una lletra tan filosòfica. El que es planteja és que la corrua d’oques funciona així: la primera al davant, la segona després i la tercera va al darrera. Però, jo em pregunto, què passaria si la primera oca no anés davant? Seguiria essent la primera? En principi, tots coincidiríem en dir que no, que aleshores deixaria de ser la primera. I és exactament aquí on emergeix un nou seguici de preguntes intrigants: Perquè diu “primera”, l’autor/a? A què fa referència? Dòcilment, hem caigut al parany de l’aparença fàcil: hem associat que aquella oca era la primera, precisament, d’anar. I, en canvi, ningú no especifica si va ser la primera de néixer, de menjar o de qualsevol altre cosa. Si fos aquest el cas, el sentit de la lletra pot distar del que li havíem atorgat en aquella primera lectura. En aquest cas, l’autor/a podria estar il·lustrant-nos com n’és, d’harmònica, la natura (perquè, seguint el primer exemple, la primera de néixer és la primera d’anar, la segona després, etc.), o bé com n’és d’important menjar fort (seguint el segon exemple –que és, per cert, el que va després del primer-, l’oca que menja primer és la que té més forces per encapçalar l’anada al camp).
Finalment, encara vull afegir un altre apunt. La lletra, tal com s’ha transcrit, diu “quan les oques van...”. Però, qui sap si l’autor/a, enlloc d’oques va escriure –o pensar- Oques. Se m'acut perquè jo sé d’una família que de cognom es diuen Gall.
Si fo
s un cas com aquest, l’autor podria estar retratant la corrua de tres senyoretes (o senyores). Per exemple, l’esposa del senyor Oques, amb les seves dues filles, que desfilen pel camp tornant a casa, el diumenge al dematí, tornant de missa. Aquesta opció permet un altre allau de formulacions sobre el contingut de la lletra, però jo em quedo amb incògnita que preval per sobre de qualsevol altra: i si –em pregunto- aquestes dues nenes, les filles de cognom Oques, fossin les nenes maques que, al dematí, salsaven i regaven el seu jardí? [vegeu "estudi sobre les nenes maques"] Imagina: “les Oques maques al dematí, salsen i reguen (...)”.
quan les oques van al camp
la primera va al davant.
La segona va al darrera,
i després ve la tercera.
Quan les oques van al camp,
la primera va al davant.
Vet aquí una declaració filosòfica essencial. La cançó popular “Quan les oques van al camp” és una demostració inapel·lable dels sil·logismes més elementals: si “a”, aleshores “a”. És la base i fonament de tot allò que pugui venir després.
Però, a banda del seu interès filosòfic, aquestes paraules també són mostra de la màxima perspicàcia didàctica pel que fa a l’organització d’un text, ja que funciona perfectament com a il·lustració de la clàssica divisió en tres parts d’un text:
a) una primera part correspon a la introducció. El missatge “quan les oques van al camp la primera va al davant” permet contextualitzar al lector (qui és l’actor/s principal/s –les oques-, què passa –van-, on passa -al camp-, i fins i tot, quin és el tema de debat –la primera va al davant-.
b) la segona part és, evidentment, el cos del text: el desenvolupament. Molt adequadament, l’autor ataca directament al tema: la segona oca va després de la primera i –ens avança l’autor- després de la segona encara n’hi ha una altra –i definitiva- que, aquesta sí, va al darrera de totes les altres.
c) el desenllaç o –més adequadament a la naturalesa d’aquest text- la conclusió és la tercera part del text: sigui quin sigui l’ordre de la segona i de la tercera, la primera sempre –irrefutablement- va al davant. En aquest cas, el desenvolupament del tema “només” (entre cometes, perquè segons com ja és molt) ha servit per a enfortir la conclusió.
Doncs bé, aquesta obra, per la seva claredat d’exposició, pot esdevenir la clau en qualsevol dubte o debat. Encara més: pot usar-se com a paradigma de la correcta instrucció de la majoria de les coses. Per exemple, “com posem els ingredients a l’olla?” Primer el primer, després el segon, etc. “Com ha de marxar un bon exèrcit?” Primer un soldat, després el segon, etc. I podríem seguir així infinitament.
Però, deixem de banda tot això i provem d’anar més enllà, que em sembla que és el que ens demana una lletra tan filosòfica. El que es planteja és que la corrua d’oques funciona així: la primera al davant, la segona després i la tercera va al darrera. Però, jo em pregunto, què passaria si la primera oca no anés davant? Seguiria essent la primera? En principi, tots coincidiríem en dir que no, que aleshores deixaria de ser la primera. I és exactament aquí on emergeix un nou seguici de preguntes intrigants: Perquè diu “primera”, l’autor/a? A què fa referència? Dòcilment, hem caigut al parany de l’aparença fàcil: hem associat que aquella oca era la primera, precisament, d’anar. I, en canvi, ningú no especifica si va ser la primera de néixer, de menjar o de qualsevol altre cosa. Si fos aquest el cas, el sentit de la lletra pot distar del que li havíem atorgat en aquella primera lectura. En aquest cas, l’autor/a podria estar il·lustrant-nos com n’és, d’harmònica, la natura (perquè, seguint el primer exemple, la primera de néixer és la primera d’anar, la segona després, etc.), o bé com n’és d’important menjar fort (seguint el segon exemple –que és, per cert, el que va després del primer-, l’oca que menja primer és la que té més forces per encapçalar l’anada al camp).
Finalment, encara vull afegir un altre apunt. La lletra, tal com s’ha transcrit, diu “quan les oques van...”. Però, qui sap si l’autor/a, enlloc d’oques va escriure –o pensar- Oques. Se m'acut perquè jo sé d’una família que de cognom es diuen Gall.
Si fo
s un cas com aquest, l’autor podria estar retratant la corrua de tres senyoretes (o senyores). Per exemple, l’esposa del senyor Oques, amb les seves dues filles, que desfilen pel camp tornant a casa, el diumenge al dematí, tornant de missa. Aquesta opció permet un altre allau de formulacions sobre el contingut de la lletra, però jo em quedo amb incògnita que preval per sobre de qualsevol altra: i si –em pregunto- aquestes dues nenes, les filles de cognom Oques, fossin les nenes maques que, al dematí, salsaven i regaven el seu jardí? [vegeu "estudi sobre les nenes maques"] Imagina: “les Oques maques al dematí, salsen i reguen (...)”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
música fornicular
Categories
- A tot jazz (55)
- altres músiques (120)
- Carta Oberta (336)
- CIPB (5)
- Documentals (4)
- general (76)
- Guaita'ls (82)
- La Sastreria (21)
- Lectura (1)
- Lletres d'altres (18)
- Món psicologic - social (27)
- Novel·la (1)
- Orquestra Margansol (12)
- Quatre paraules (126)
- què et diuen? (90)
0 comentaris:
Publica un comentari