La Fornícula

Sóc dels que he descobert Michael Jackson a rel de la seva mort. Abans d'això no li havia dedicat mai massa atenció. No és que ara conegui la seva discografia, ni tan sols he après a -ni he intentat- fer el moonwalk. Tanmateix, trobo els seus balls molt espectaculars, m'agraden molt algunes de les seves cançons, em sorprèn i m'embadoca la seva veu i els vídeos que he pogut veure de concerts seus m'han semblat l'exemple perfecte del que és un bon "show". També m'ha encuriosit la seva vida i l'he descobert desgraciat com pocs. Bé, de desgraciats n'hi ha molts i de molts tipus diferents. Però, el cas de Michael Jackson és trist per ser una persona que ho té tot (materialment parlant), que té milions de fans, té fama, èxit... però amb un passat tan negre  que ha derivat cap a un trastorn psicològic tan greu que sembla incapaç de ser feliç.

No sé si m'equivoco o no, en la meva visió del personatge. En tot cas, aquest documental recolza aquesta idea. Per alguna raó, me'l crec...