· estudi de "quan les oques van al camp" (repetició - 6/12/2007)
la primera, la primera,
quan les oques van al camp
la primera va al davant.
La segona va al darrera,
i després ve la tercera.
Quan les oques van al camp,
la primera va al davant.
Vet aquí una declaració filosòfica essencial. La cançó popular “Quan les oques van al camp” és una demostració inapel·lable dels sil·logismes més elementals: si “a”, aleshores “a”. És la base i fonament de tot allò que pugui venir després.
Però, a banda del seu interès filosòfic, aquestes paraules també són mostra de la màxima perspicàcia didàctica pel que fa a l’organització d’un text, ja que funciona perfectament com a il·lustració de la clàssica divisió en tres parts d’un text:
a) una primera part correspon a la introducció. El missatge “quan les oques van al camp la primera va al davant” permet contextualitzar al lector (qui és l’actor/s principal/s –les oques-, què passa –van-, on passa -al camp-, i fins i tot, quin és el tema de debat –la primera va al davant-.
b) la segona part és, evidentment, el cos del text: el desenvolupament. Molt adequadament, l’autor ataca directament al tema: la segona oca va després de la primera i –ens avança l’autor- després de la segona encara n’hi ha una altra –i definitiva- que, aquesta sí, va al darrera de totes les altres.
c) el desenllaç o –més adequadament a la naturalesa d’aquest text- la conclusió és la tercera part del text: sigui quin sigui l’ordre de la segona i de la tercera, la primera sempre –irrefutablement- va al davant. En aquest cas, el desenvolupament del tema “només” (entre cometes, perquè segons com ja és molt) ha servit per a enfortir la conclusió.
Doncs bé, aquesta obra, per la seva claredat d’exposició, pot esdevenir la clau en qualsevol dubte o debat. Encara més: pot usar-se com a paradigma de la correcta instrucció de la majoria de les coses. Per exemple, “com posem els ingredients a l’olla?” Primer el primer, després el segon, etc. “Com ha de marxar un bon exèrcit?” Primer un soldat, després el segon, etc. I podríem seguir així infinitament.
Però, deixem de banda tot això i provem d’anar més enllà, que em sembla que és el que ens demana una lletra tan filosòfica. El que es planteja és que la corrua d’oques funciona així: la primera al davant, la segona després i la tercera va al darrera. Però, jo em pregunto, què passaria si la primera oca no anés davant? Seguiria essent la primera? En principi, tots coincidiríem en dir que no, que aleshores deixaria de ser la primera. I és exactament aquí on emergeix un nou seguici de preguntes intrigants: Perquè diu “primera”, l’autor/a? A què fa referència? Dòcilment, hem caigut al parany de l’aparença fàcil: hem associat que aquella oca era la primera, precisament, d’anar. I, en canvi, ningú no especifica si va ser la primera de néixer, de menjar o de qualsevol altre cosa. Si fos aquest el cas, el sentit de la lletra pot distar del que li havíem atorgat en aquella primera lectura. En aquest cas, l’autor/a podria estar il·lustrant-nos com n’és, d’harmònica, la natura (perquè, seguint el primer exemple, la primera de néixer és la primera d’anar, la segona després, etc.), o bé com n’és d’important menjar fort (seguint el segon exemple –que és, per cert, el que va després del primer-, l’oca que menja primer és la que té més forces per encapçalar l’anada al camp).
Finalment, encara vull afegir un altre apunt. La lletra, tal com s’ha transcrit, diu “quan les oques van...”. Però, qui sap si l’autor/a, enlloc d’oques va escriure –o pensar- Oques. Se m'acut perquè jo sé d’una família que de cognom es diuen Gall.
Si fo
s un cas com aquest, l’autor podria estar retratant la corrua de tres senyoretes (o senyores). Per exemple, l’esposa del senyor Oques, amb les seves dues filles, que desfilen pel camp tornant a casa, el diumenge al dematí, tornant de missa. Aquesta opció permet un altre allau de formulacions sobre el contingut de la lletra, però jo em quedo amb incògnita que preval per sobre de qualsevol altra: i si –em pregunto- aquestes dues nenes, les filles de cognom Oques, fossin les nenes maques que, al dematí, salsaven i regaven el seu jardí? [vegeu "estudi sobre les nenes maques"] Imagina: “les Oques maques al dematí, salsen i reguen (...)”.
quan les oques van al camp
la primera va al davant.
La segona va al darrera,
i després ve la tercera.
Quan les oques van al camp,
la primera va al davant.
Vet aquí una declaració filosòfica essencial. La cançó popular “Quan les oques van al camp” és una demostració inapel·lable dels sil·logismes més elementals: si “a”, aleshores “a”. És la base i fonament de tot allò que pugui venir després.
Però, a banda del seu interès filosòfic, aquestes paraules també són mostra de la màxima perspicàcia didàctica pel que fa a l’organització d’un text, ja que funciona perfectament com a il·lustració de la clàssica divisió en tres parts d’un text:
a) una primera part correspon a la introducció. El missatge “quan les oques van al camp la primera va al davant” permet contextualitzar al lector (qui és l’actor/s principal/s –les oques-, què passa –van-, on passa -al camp-, i fins i tot, quin és el tema de debat –la primera va al davant-.
b) la segona part és, evidentment, el cos del text: el desenvolupament. Molt adequadament, l’autor ataca directament al tema: la segona oca va després de la primera i –ens avança l’autor- després de la segona encara n’hi ha una altra –i definitiva- que, aquesta sí, va al darrera de totes les altres.
c) el desenllaç o –més adequadament a la naturalesa d’aquest text- la conclusió és la tercera part del text: sigui quin sigui l’ordre de la segona i de la tercera, la primera sempre –irrefutablement- va al davant. En aquest cas, el desenvolupament del tema “només” (entre cometes, perquè segons com ja és molt) ha servit per a enfortir la conclusió.
Doncs bé, aquesta obra, per la seva claredat d’exposició, pot esdevenir la clau en qualsevol dubte o debat. Encara més: pot usar-se com a paradigma de la correcta instrucció de la majoria de les coses. Per exemple, “com posem els ingredients a l’olla?” Primer el primer, després el segon, etc. “Com ha de marxar un bon exèrcit?” Primer un soldat, després el segon, etc. I podríem seguir així infinitament.
Però, deixem de banda tot això i provem d’anar més enllà, que em sembla que és el que ens demana una lletra tan filosòfica. El que es planteja és que la corrua d’oques funciona així: la primera al davant, la segona després i la tercera va al darrera. Però, jo em pregunto, què passaria si la primera oca no anés davant? Seguiria essent la primera? En principi, tots coincidiríem en dir que no, que aleshores deixaria de ser la primera. I és exactament aquí on emergeix un nou seguici de preguntes intrigants: Perquè diu “primera”, l’autor/a? A què fa referència? Dòcilment, hem caigut al parany de l’aparença fàcil: hem associat que aquella oca era la primera, precisament, d’anar. I, en canvi, ningú no especifica si va ser la primera de néixer, de menjar o de qualsevol altre cosa. Si fos aquest el cas, el sentit de la lletra pot distar del que li havíem atorgat en aquella primera lectura. En aquest cas, l’autor/a podria estar il·lustrant-nos com n’és, d’harmònica, la natura (perquè, seguint el primer exemple, la primera de néixer és la primera d’anar, la segona després, etc.), o bé com n’és d’important menjar fort (seguint el segon exemple –que és, per cert, el que va després del primer-, l’oca que menja primer és la que té més forces per encapçalar l’anada al camp).
Finalment, encara vull afegir un altre apunt. La lletra, tal com s’ha transcrit, diu “quan les oques van...”. Però, qui sap si l’autor/a, enlloc d’oques va escriure –o pensar- Oques. Se m'acut perquè jo sé d’una família que de cognom es diuen Gall.
Si fo
s un cas com aquest, l’autor podria estar retratant la corrua de tres senyoretes (o senyores). Per exemple, l’esposa del senyor Oques, amb les seves dues filles, que desfilen pel camp tornant a casa, el diumenge al dematí, tornant de missa. Aquesta opció permet un altre allau de formulacions sobre el contingut de la lletra, però jo em quedo amb incògnita que preval per sobre de qualsevol altra: i si –em pregunto- aquestes dues nenes, les filles de cognom Oques, fossin les nenes maques que, al dematí, salsaven i regaven el seu jardí? [vegeu "estudi sobre les nenes maques"] Imagina: “les Oques maques al dematí, salsen i reguen (...)”.· 10 gols de "solo"
10 gols increïbles de jugades en solitari (tipus "Messi contra el Getafe"). Impressionants!· obama
Barack Obama ha creat moltes expectatives, quelcom que pot jugar en contra seu, més que cap altra cosa.
Aquest documental repassa la seva trajectòria.
· biocombustible
El combustible fòssil és un recurs cada vegada més mal considerat. Les seves característiques (és car, finit i mediambientalment perjudicial) han estimulat, des de fa temps, la recerca d'una alternativa millor.
De totes maneres, sembla evident que si aquesta fos una voluntat ferma i real dels governs del primer món, aquesta alternativa ja estaria a l'ordre del dia.
Sigui com sigui, aquest documental explica la controvèrsia creada entorn del biocombustible!
· Michael Jackson, rei del...
No sé si m'equivoco o no, en la meva visió del personatge. En tot cas, aquest documental recolza aquesta idea. Per alguna raó, me'l crec...
posted by Joaquim Cardús i Cardellach on 7:00 AM under altres músiques, Carta Oberta, Documentals
· l'entropia (de Shannon)
Em sembla recordar que la segona llei de no-sé-què postula que l'univers tendeix al desordre. I, malgrat que sobta que una sentència tan "gamberra" (sembla que es tracti més aviat d'un grup del facebook) pugui formar part d'una llei científica, si es rumia detingudament, és complicat arribar a una conclusió alternativa. Per entendre'ns: és més fàcil (i més freqüent) desendreçar una colla de discs que no pas tornar-los al seu lloc.
S'explica a Viquipèdia que "l'entropia s'interpreta com la mesura del desordre d'un sistema". I, segueix: "Des de la seva introducció per Rudolf Clausius a inicis de la segona meitat del segle XIX, el concepte d'entropia s'ha estès a diferents camps, com ara a la teoria de la informació, la intel·ligència artificial, la vida o el temps.".I, és molt interessant (o potser més curiosa que interessant) l'explicació que segueix, de l'entropia de Shannon: "En la Teoria de la informació, l'entropia, coneguda com a entropia de Shannon en aquest àmbit, és la magnitud que mesura la informació continguda en un flux de dades, és a dir, el que ens aporta sobre una dada o fet concret. Per exemple, que ens diguin que els carrers són molls, sabent que acaba de ploure, ens aporta poca informació, ja que això és l'habitual. Però si ens diuen que els carrers són molls i sabem que no ha plogut, aporta molta informació (ja que no els reguen tots els dies). Noti's que en l'exemple anterior, la quantitat d'informació és diferent, malgrat que es tracta del mateix missatge: "els carrers són molls". (...)"
· 2012, el dia del judici final...
Darrerament, s'ha parlat molt del final del planeta a rel del film 2012 que parla justament d'això. És natural, ja feia ben bé 10 anys que no sentíem bestieses d'aquest tipus i sembla que cada X anys hem d'anar alimentant les llegendes de la fi del planeta.
Sigui com sigui, i sense que a mi m'hagi espantat gens ni mica (no sé perquè; jo solc espantar-me fàcilment), aquest documental explica les teories diverses que vaticinen la fi del món l'any 2012.
posted by Joaquim Cardús i Cardellach on 6:59 PM under Carta Oberta, Documentals
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
música fornicular
Categories
- A tot jazz (55)
- altres músiques (120)
- Carta Oberta (336)
- CIPB (5)
- Documentals (4)
- general (76)
- Guaita'ls (82)
- La Sastreria (21)
- Lectura (1)
- Lletres d'altres (18)
- Món psicologic - social (27)
- Novel·la (1)
- Orquestra Margansol (12)
- Quatre paraules (126)
- què et diuen? (90)